8/4/08

Qui diari subvenciona, any empeny (II)

"Qui té un (diari) amic, té un tresor", devia pensar algun dels ideòlegs de la nova ERC. I, dit i fet, la configuració d'un entorn comunicatiu afí a l'independentisme oficialista es va convertir en un dels objectius prioritaris de cara a allò de l'articulació d'una majoria social independentista. I quin mitjà millor que un diari comarcal en plena expansió territorial i de lectors com El Punt per assumir el repte? La recepta, una vegada més, és ben senzilla i directa: diners, diners i més diners.

Segons la informació publicada al DOGC, l'any 2006 les subvencions rebudes pel diari El Punt en diferents conceptes pugen a gairebé 1,2 milions d'euros, gairebé el mateix que El Periódico i més del doble, per exemple, que el diari Avui (535.182 euros). La desproporció sembla, doncs, força evident, especialment si ho comparem amb la resta: les ajudes rebudes per El Punt tripliquen la suma de les ajudes rebudes per la resta de grans diaris comarcals junts (El Segre, Regió 7, Diari de Tarragona, Diari de Girona i La Mañana), que en total equivalen a 399.078 euros. Un dels conceptes més foscos té relació amb els 200.000 euros rebuts pel desenvolupament del web d'El Punt, ja que, tal com denuncia el Diari de Girona a la notícia relacionada amb aquest tema (30 de març de 2008), actualment El Punt no disposa de web propi, sinó simplement d'una secció a Vilaweb que recull les principals notícies del diari.

Davant d'aquestes dades, no ens han de sorprendre, doncs, les habituals entrevistes-massatge que el diari dispensa a la direcció d'ERC, i és que no passa un sol mes sense que la portada aparegui monopolitzada per Puigcercós, Carod, Huguet o algú altre. I, entrevistes a banda, la secció d'opinió del diari és un autèntic enfilall d'opinadors i editorials dedicats a la defensa de la causa, en alguns casos ja per vocació originària i, en d'altres, amb devotes conversions d'última hora. Hi ha qui, a hores d'ara, ja s'ha cobrat la seva part de la recompensa...

On acaba la línia que separa l'ajuda, més o menys acceptable, a un diari d'àmbit local, del finançament d'un autèntic aparell d'agitació i propaganda externalitzat? Els meus coneixements en matèries jurídiques són força minsos, però en alguns d'aquests casos potser podríem començar a parlar de malversació de fons públics. La llista sencera, que es pot consultar al DOGC, inclou tota mena de grups i grupets mediàtics que viuen folgadament gràcies a aquesta menjadora pública cada dia més encimbellada. Publicacions digitals i en paper de tota mena, totes a l'òrbita de la famosa "esquerra independentista", es financen, en alguns casos íntegrament, gràcies a generoses ajudes públiques. Aquesta és, doncs, una de les contrapartides del "contracte" (Puigcercós dixit) que ERC va signar amb el PSC: un talonari en blanc per envoltar-se d'amics i fidels vassalls. Ara, amb tantes boques per alimentar, ERC corre el risc de cavar-se la seva pròpia tomba, perquè molts d'aquests amics només s'han acostat en sentir el dring dels diners i no acceptaran fàcilment que algun dia se'ls tanqui l'aixeta.

Tal com hem comprovat, el nostre govern, sempre amatent a les exigències dels nous temps i a la importància que Catalunya gaudeixi d'una bona salut comunicativa, està en condicions de garantir un objectiu que fa uns anys semblava impossible: que totes i cadascuna de les publicacions que es fan a casa nostra puguin sobreviure encara que es quedin sense ni un sol lector. El repte no era senzill, però els mags de la gestió que administren els nostres impostos, finalment, ho han aconseguit. Enhorabona, doncs.

6 comentaris:

Salvatore ha dit...

Cert, bon panorama, la premsa dins el puny esquerrà..... i ens queixàbem del caudillo......

Anònim ha dit...

No sé perqué però la premsa catalana em recorda la premsa xinesa. En Bolaño, a la Xina, estaria ben col.locat... i en Montilla.

Anònim ha dit...

...el model econòmic Xinès, al seu torn, recorda molt el "desarrollismo" franquista, tots dos sota una dictadura política. I amb això tanquem el cercle: franquisme-la Xina-tripartit-Bolaño-franquisme.

Nahmànides ha dit...

Sí, això del tripartit, quan comences a gratar una mica hi apareixen tot de restes putrefactes a sota. De fet, el mateix Montilla, si no recordo malament, va començar la seva carrera política com a maoista, no? Bé, això ja diu força de la seva talla intel·lectual i personal: qualsevol que conegui mínimament les calamitats del maoisme i continuï declarant-se'n partidari o és un criminal o és un autèntic neci. No sé pas què és pitjor...

Salvador Grifell ha dit...

I la gent d'ERC eren els de les "Mans Netes"!!! Quins farsants!!!

Anònim ha dit...

He, he, quan deien: "tenim les mans netes!" el que volien dir, en realitat era: "encara no ens les hem empastifat!"