Divendres passat, de Verges estant, mentre gaudia del privilegi de contemplar per darrera vegada el gran Lluís Llach, finalment se’m va acudir una manera de convertir en realitat la idea de fer alguna cosa, per petita que sigui, pel nostre malmès país, submergit d'un temps ençà sota un núvol d’incertesa, desencís, mediocritat i tants adjectius com se us acudeixin.
Amb la paraula i el teclat com a úniques i modestes armes, en aquest espai hi deixaré, i espero que vosaltres també, pensaments que de vegades neixen del cap, d'altres del cor i força sovint també de més avall...
En la mesura que m’ho permetin el temps i els ànims, em proposo de mantenir al dia aquest petit observatori de l’actualitat política catalana, que també té, per què no dir-ho, la immodesta aspiració de convertir-se en punt de trobada de patriotes de tot pelatge i condició.
Sigueu, doncs, benvinguts a aquesta trinxera, aquest racó pensat per a obstinats que, com un servidor, no ens resignem a contemplar com el país se’ns marceix i asseca, amb l’acció intencionada i perversa d’uns i la negligència criminal d’altres.
En record d’un referent que ens deixa, i en homenatge a la seva figura, que segur que tots ja enyorem una mica, comencem a caminar. I, parlant de referents, no voldria tancar aquest post inaugural sense un petit homenatge a un altre racó de la xarxa que, a les dures i a les madures, m’ha animat sempre a continuar la lluita: gràcies de tot cor.
Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.