3/4/08

Qui diari subvenciona, any empeny (I)

Tal com deia el cèlebre visionari de la comunicació Marshall McLuhan, "el mitjà és el missatge", una teoria que els sinistres tramoistes que mouen els fils del tripartit han interpretat i refós a la seva particular manera: "el mitjà, subvencionat, és el missatge". A Catalunya, d'ençà de l'arribada del tripartit i el posterior desembarcament dels pirates que en porten el timó, la subvenció indissimulada dels mitjans de comunicació privats, juntament amb un control semisoviètic dels mitjans públics, ha convertit el panorama comunicatiu català en una mena de bassa d'oli en què, determinades notícies no és que rebin menys atenció informativa, sinó que, directament, no hi són.

L'any 2003, l'últim de CiU al capdavant de la Generalitat i el de l'arribada del Tripartit al poder (versió Dragon Khan), un dels primers missatges que ens van fer arribar els nous inquilins de les cadires de pelfa és que s'havia de tallar de soca-rel la pluja de subvencions a mitjans privats, una política amb què CiU havia beneficiat especialment el Grup Godó i, en menor mesura, el diari Avui. Les subvencions concedides a aquests i altres mitjans foren, llavors, una de les catifes polsoses que el nou govern de progrés es va encarregar d'aixecar, amb proclames de transparència als quatre vents.

Avui, mes d'abril de 2008, les subvencions concedides l'any 2006 (encara no hi ha dades oficials del 2007) per aquest mateix concepte a mitjans de comunicació privats pugen a 17.631.657 euros, xifra que suposa més d'un 200% d'augment, pel cap baix, amb relació als governs de CiU. Aquesta pràctica, de justificacions difícilment defensables, és un dels motius que explica el silenci informatiu en què vivim instal·lats a casa nostra, especialment d'ençà de la perpetració del segon tripartit. Les carretades de milions que reben alguns mitjans són tan escandaloses que farien riure si no fos perquè les paguem entre tots amb els nostres impostos. Tot seguit, tindrem ocasió de repassar la llista dels alumnes més espavilats de la classe. Endevinen de qui es tracta?

Grup Godó: 2.411.920 euros, repartits en 674.080 euros per a La Vanguàrdia (el preu del silenci de la secció de política en bloc, amb Jordi Barbeta i F. M. Àlvaro al capdavant), 900.000 euros pel canal 8TV (per una programació de qualitat, per l'adquisició d'un lot de pel·lícules de l'oest dels anys cinquanta i per apartar discretament algun programa molest), 349.080 euros per El Mundo Deportivo (per la seva tasca en la difusió de la llengua catalana, potser) i 488.840 euros per a RAC1 (per animar un personatge incòmode i crític com Xavier Bosch a cedir les regnes del programa a Jordi Basté, més preocupat per gesticulacions de perruquera histèrica* i pel seguiment de les últimes estrenes televisives i cinematogràfiques).

Per tant, la recepta socialista per amansir els mitjans irredempts és ben senzilla i transparent: primer vénen les amenaces i les bastonades, a càrrec dels "mamporreros" habituals (factoria Bolaño) i tot seguit arriba l'hora de llepar les ferides i de fer unes bones fregues a cop de talonari. I, evidentment, tot passa per anar desplaçant i silenciant els personatges més bel·ligerants. Algun dia caldrà explicar, per exemple, per què Vicent Sanchis va abandonar la direcció del diari Avui coincidint, més o menys, amb la compra del diari a mitges entre el Grup Godó i Planeta. O perquè F. M. Àlvaro, fins fa un temps autèntic assot antitripartit, ha adoptat aquest perfil tan dòcil i resignat a què ens ha acostumat últimament.

Un capítol apart mereixen, evidentment, els mitjans oficials del règim, encapçalats pel grup PRISA i El Periódico (Primera Plana). Tot i que en aquest cas, al govern la complicitat dels mitjans esmentats ja els sortiria de franc, segurament deuen pensar que val més assegurar el tret i per això els van concedir, en conjunt, més de 3 milions d'euros. En el cas d'El País, les ajudes (339.160 euros) corresponen a conceptes tan pintorescos com "Compra de matèria primera per a la impressió de 780.000 exemplars de la col·lecció Teo en català: 100.000 euros". Com a contrapartida, el diari suposem que es devia comprometre a cedir, de franc, a insignes comissaris polítics aparatxik com ara Milagros Pérez Oliva, que passeja impúnement la seva estultícia i el seu repugnant maltractament a la llengua catalana per tota quanta tertúlia pagada amb diners públics (CatRàdio, La 2, etc.). I bé, en el cas d'El Periódico, les subvencions no vénen pas de la banda de la traducció al català de l'edició en castellà (altrament, i incorrectament, dita edició en català), sinó per conceptes com ara "Suplement cap de setmana EXIT: 374.160 euros", "Nou sistema editorial: 549.120 euros", i així anar sumant.

Demà, la segona part: el diari El Punt, o com crear/comprar un espai mediàtic propi.

* Amb tot el respecte del món, només faltaria, al gremi de les perruqueries.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

molt bo, noi.

Enhorabona pel treball

Anònim ha dit...

Nahmànides, aquí cal afegir encara les ajudes indirectes, via insercions publicitàries, suscripcions a biblioteques, escoles i vés a saber què. Saps si el Col·legi d'Enginyers continua regalant suscripcions anuals d'EL Periódico als seus afiliats?

Tot plegat, deu sortir una xifra que fa feredat.

Nahmànides ha dit...

Exacte, benvolgut Jaume, i això precisament ho volia comentar a la segona part. Hi ha molts conceptes indirectes que no hi apareixen reflectits. Per exemple, les subvencions que vénen per la via de la promoció de la llengua catalana. L'edició d'El Periódico en català rep subvencions que no apareixen aquí, segurament perquè es recullen en el capítol d'ajuts a la llengua catalana. I així amb d'altres.

I el tema de les suscripcions és un altre de bo, com dius tu. Quan va arribar el Tripartit, van denunciar la quantitat de suscripcions de La Vanguàrdia que tenia la Generalitat, suposo que perquè les ajudes directes no eren tan altes. Ara, tot em fa pensar que les suscripcions continuen vigents, francament, però d'això ja no en tinc dades...

Salvatore ha dit...

Jaume, a quin col.legi et refereixes? Jo estic col.legiat, com a Enginyer superior, i mai he rebut tal informació.
No cal que et digui, que ni que em paguessin a sobre, acceptaria rebre a casa meva tal porqueria sociata, no voldria pas que la meva filleta pogués contaminar-se.
Certament, en aquest país, la gent ven la seva ànima i el seu esperit per quatre rals, i fa fàstig veure com molts no són capaços d'entendre m¡es enllà del que diu la premsa escrita, que com bé dieu, està més que manipulada.

Records des de l'exili

Salvatore

joliu ha dit...

Molt bona feina Nahmànides. Esperem la segona part.

Anònim ha dit...

Excelent treball. En la pròxima entrega, el cas d'el Punt, és un dels més escandalosos.

Però, el tripartit ha fet quelcom que no sigui escandalos?.

Anònim ha dit...

Benvolgut Salvatore, qui m'ho va explicar és enginyer de telecomunicacions, però no sé sí tenen un col·legi específic. Pensava que era el mateix que el d'industrials. El cas és que em va explicar, al cap de poc de constituir-se el primer tripartit, el seu col·legi va regalar una supscripció a El Periódico a tots els associats. Si tinc ocasió ja li preguntaré si encara el rep.