1/4/08

Proletaris del món, uniu-vos! (que nosaltres ens farem funcionaris)

Últimament se li ha girat feina, al conseller Baltasar. A banda de l'enorme fangar pel qual va fent tombs arran del polèmic transvasament del Segre, avui el Diari de Girona publica una interessant notícia relacionada amb la filla de l'Honorable titular de Medi Ambient.

La Lluna Baltasar, fins ara adjunta de l'Oficina de premsa del Departament de Presidència, va ser cessada i nomenada un altre cop el mateix dia per tal de poder passar a cobrar 14.000 euros anuals més, cosa que en total puja fins a una retribució de, atenció, 60.000 euros anuals, per una feina que, segons el mateix DOGC, consisteix en "elaborar i difondre els comunicats, fer la ressenya de les activitats i preparar entrevistes i rodes informatives de la presidència de la Generalitat". Aquesta ingent pressió laboral i la responsabilitat colossal que la brillant periodista ha de carregar a les seves joves espatlles expliquen, sembla ser, els 36.000 euros anuals de complement.

Per tant, recapitulant, la filla del senyor Francesc Baltasar, llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull (visca l'educació pública!), contractada per l'Agència Catalana de Notícies l'any 2005 (hem de suposar que pels seus mèrits, només faltaria), posteriorment nomenada l'any 2006 adjunta de l'Oficina de premsa del Departament de Presidència (possiblement pel devessall de talent demostrat en l'any que va treballar a l'ACN i que deuria provocar que mig univers comunicatiu català se'n disputés el fitxatge), on percebia un sou de 46.000 euros anuals, ara es manté en el seu càrrec però amb un augment de sou de 14.000 euros. Tot plegat, al voltant de 5.000 euros mensuals. Esperem que amb aquesta nòmina el nostre Govern s'asseguri de poder comptar durant molt temps amb els valuosos serveis d'aquesta professional, no fos cas que algun dia comparegui un Rupert Murdoch qualsevol i patim un nou i tràgic exemple de fuga de cervells.

Celebrem, doncs, que des de les files del comunisme internacionalista i de la lluita obrera s'hagi produït un autèntic canvi de mentalitat i es comencin a valorar el sacrifici personal i l'esforç de promoció professional, qualitats que evidentment han de ser retribuïdes com pertoca, tal com exemplifica de manera brillant la meteòrica progressió de la periodista Lluna Baltasar. Tant de bo que en el seu feliç exemple s'hi puguin emmirallar les noves generacions de periodistes del país. Qui deia que en el periodisme no hi havia futur?

16 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat és que tot plegat és una vergonya, més encara quan els nostres mestres, professors, assitents socials, metges, etc, etc, etc, cobren uns sous vergonyosos per fer una feina que per sort (per la resta de mortals)són vocacionals, de no ser així... aniriem arreglats.

Per cert ara mateix enviaré un CV a tots els departaments de gencat (sóc l'amo fent fotocopies, sobretot amb una nómina de 5.000 €, cotxe oficial i dietes a banda).

Sort que al comunisme li queda el comandant Raúl

Salvatore ha dit...

Un bon exemple de com governen els comunistes.
i encara hi ha pallusos pelats i sense futur que se'ls creuen?

Nahmànides ha dit...

Gràcies per la visita, Salvatore i Kaiser! Sí, sembla increïble, però aquesta gent potser encara aconseguirà engalipar algú més a les properes eleccions...

Anònim ha dit...

Durant el franquisme, militaba al PSUC. No és que fos aferrissadament marxista, és que el franquisme ho distorsionaba tot, encara avui. Però recordo a bona gent, generosa, entregada i que ho arriscabam tot a canvi de res més que en nostre desig de lluitar d'alguna manera contra la dictadura. El PSOE era de vacances, el PSC ni existia ni se l'esperaba, de CiU, en Pujol si que era un activista...

Ja avants de que en franco moris, anaba arribant un tipus de gent a la que se li adivinaba tot, eran els trepes que s'estaban situant de caras al futur, i poder lluir la pátina de militant antifranquista. Repugnants... a mida que aquests anaban entran, els que haviam lluitat contra el franquisme de veritat, anabam sortin. Ja es veia el camí que portaria.

Después, acabat el franquisme, t'en vas adonant de la realitat i fas un recorregut cap altres posicions, però sense renegar del que s'ha fet, perque me'n sento orgullos, no d'haver militat en un partit marxista sino d'haver lluitat contra el franquisme. És una satisfacció intima, personal i recordo, com deia al principi, la generositat dels que s'ho jugaban tot a canvi de res. Vaja! igual que els d'ara!!.

I el catalanisme, al menys teoric, pero que cándid de mi, em creia, que incluía en els estatuts el dret d'autodeterminació.

Nahmànides ha dit...

Benvolgut Josep,

És evident que, per als qui com tu vau dedicar una part de la vida a lluitar sota una bandera, veure com han evolucionat alguns ha de fer mal als ulls i al cor.

Suposo que el tema donaria per a molt, però és ben curiós que els moviments situats a l'òrbita del marxisme hagin aixoplugat gent tan diversa: des de lluitadors coherents i convençuts fins a autèntics pirates i arribistes sense escrúpols. I, entremig, gent que ha anat evolucionant i gent que no s'ha mogut ni un mil·límetre des dels temps de l'Stalin. Ben curiós, tot plegat.

Anònim ha dit...

Benvolgut Nahmànides,
Un gran post, molt il.lustratiu.
Heu de tenir en compte que la gent d' IC-els verds esquerra unida i alternativa (que és com es diu l' opció), han abjurat del comununisme i ara volen beure de les fonts fisiòcrates de Du Pont de Neumors i de Quesnay (qui per cert va marxar de França i als EUA va muntar un dels gegants de la química: DuPont, a finals del XVIII).
Aquest, francesos que ara inspiren els post-comunistes, com tots els francesos que es banaglorien de ser tals, pensen que al pot petit hi ha la bona confitura...són partidaris que les coses funcionin per si soles, conforme a motius i restriccions naturals...un laisser faire teològic.
És per això que estan aprenent amb orgull i mèrit a fruïr de tant com els és possible de la qualitat de la vida, sense confondre-la mai massa amb la quantitat.
No t' estranyi, que d' aquí a quatre dies, i en pro de la qualitat i despreciant la quantitat posin en dubte la necessitat industrial mateixa.
Passant de ser partidaris de la dictadura del proletariat, a la dictadura del medi.
Salut i independència,
Cesc.

Anònim ha dit...

Per cert he arribat al teu blog provinent del d' en Joliu.
Salut,
Cesc.

Lídia Pelejà ha dit...

Benvolgut Nahmànides,

moltes gràcies pel teu comentari al meu bloc. El teu no coneixia però faré el mateix que tu, ja estàs enllaçat.
En fi, molt interessant el que expliques.

Salutacions i ens llegim,

Anònim ha dit...

Benvolgut Cesc,

Un 10, ho explicas de maravella, però.... ja saps que parlant, alguna vegada t'he dit la meua impresió de que Esquerra, l'actual direcció, havia renunciat a creixre per dedicar-se al gaudiment d'una petita èlit de dirigents del partit. Sembla que han arribat a la mateixa conclusió que els d' IC-V, pel que tu expliques.

Salut!.

Anònim ha dit...

M' has caçat al vol, Benvolgut Josep.
Salut,
Cesc.

Nahmànides ha dit...

Molt interessant el que apuntes, Cesc. I com bé diu en Josep, l'actual direcció d'ERC apunta a la mateixa direcció: renunciar al creixement i als objectius, consolidar una petita porció d'electorat bunqueritzat i a base de màrqueting a tot drap, mirar de no perdre massa terreny. Em sembla, però, que això funciona millor entre els ecoguais.

Anònim ha dit...

M'estranya que encara no hagi aparegut la pregunta clau: per què precisament ara, quan el papa està en el punt de mira de tothom, es produeix la promoció espectacular(en sou i en complements) de la nena Baltasar? A quin pacte secret respon? Quins tractes inconfessables hi ha hagut de sotamà entre Montilla i Baltasar? Quin favor o tripijoc han de pagar els socialistes a Baltasar? Per què han fet servir l'excusa de la nena i per què? Algun dia ho sabrem?

El que també és una vergonya nacional la quantitat de jovenets inútils, endollats i ganduls, parents o coneguts de capos i comissaris polítics, que només s'han preocupat d'acoblar-se a l'aparatxnik, defensar la feina institucional i escalar a l'ombra dels diferents 'capdills'.

On està el sentit de la democràcia i la transparència en tota aquesta actuació? Els catalans i Catalunya estem més que perduts.
Ricomana

Anònim ha dit...

Aixó és degut en part, Ricomania, a la inmoral llei electoral que patim. Una vegada el lider está encunbrat i els aparells dels partits s'han establert, reprodueixen una piràmide de fidels servs que el defensen, perque de passada, es defensen. És la llei de la selva, a on el que es creu més fort, el lider, defensa els seus drets sobre la manada.

Però com que ningú es suicida a plaer, aixó será molt dificil, sino impossible, de canciar.

Anònim ha dit...

L'Enric Vila, quant escriu emprenyat, se li nota, i no te pels a la llengua, cosa que li ha costat més d'un disgust, i avui, a la pastilla de RAC 1, se'l notava d'emprenyat, per aixó he anat al seu blog i us la copio, aquesta "pastilla":

Baltasar, dimissió (la pastilla de Rac 1)

El conseller Baltasar no cal que demani solucions a Zapatero per la sequera que pateix Catalunya. El que cal és que dimiteixi. Quan un conseller arriba a la situació de Baltasar el que ha de fer és marxar. Per les solucions no cal que pateixi, que Zapatero ja les trobarà, ja s’encarregarà que arribi aigua a Barcelona i que ens surti ben cara i que li reporti tants vots com sigui possible. Que dormim? A la Moncloa es freguen les mans. Se suposa que tenim un govern per governar-nos, perquè Espanya ens surti una mica més barateta del que ens ha sortit històricament. Ara, en canvi, el que tenim és que Madrid ens té més collats que mai. Si fins ara Madrid ja ens feia xantatge amb la llei, amb el finançament, i amb l’exèrcit a l’hora de negociar traspassos, ara tindran també l’aigua per perdonar-nos la vida. El conseller ha dividit els territoris catalans, ha dividit el govern, ha dividit el seu propi partit. Ha enganyat els ciutadans, primer per electoralisme i després amb uns eufemismes de pa sucat amb oli. En comptes d’estudiar solucions com la del Roine ha tingut la barra d’encomanar-se a la Moreneta, com un vulgar bruixot, en l’enterrament d’un català il·lustre com Cassià Just. Que se’n vagi. El seu mandat només ha beneficiat la seva filla, que ha col·locat acabada de llicenciar en un càrrec de responsabilitat i amb un sou de 60.000 euros. Que no té vergonya aquest home?

http://www.enricvila.cat/

Anònim ha dit...

Molt bo, Josep.
Els neofisiòcrates, però, ja tenen el recanvi a punt amb l' ecoguai, mestressa de can Kubotan.
És admirable quina capacitat tenen per desmanegar i portar a primeres planes dels mitjans allò que toquen...primer va ser aquell que se n' enduia la familia a fer volts amb helicòpter...ecologisme sense petja, tot net i polit.
Després va venir el crack que posava càmares ocultes a les comissaries dels mossos...per facilitar la feina als d' afers interns...i pam...les imatges obrint telenoticies.
I ara ens arriba aquest dròpol menjacapellans, de la ciutat del nou bisbat de Sant Feliu, que per no amargar la festa als sociates calla com un mort durant la campanya...per ara encomenar-se a la Verge de Montserrat que li regui les responsabilitats...el que deia laisser faire teològic.
D' esquerres i ecologistes de debò.
Salut i independència,
Cesc

Jordi M. C. ha dit...

M'encanta fer Feng Shui com l'estimada Lluna Baltasar. Un text sublim. D'endollats n'hi ha a molts mitjans de comunicació... és una llàstima que les dues universitats públiques en matèria de comunicació (UPF i UAB) a Barcelona ens haguem de disputar el lloc de treball amb els "avançadets" de la Ramon Llull, els tecnòcrates de la Internacional i els legionaris de crist de l'Abat Oliva.

T'enllaço, estàs convidat al meu bloc -després si vols enllaça'm també-

Sort!