Massa sovint, el dia a dia de l'actualitat i les nostres cabòries quotidianes tot just ens permeten processar la informació que ens va arribant i saltar ràpidament a un altre tema, sempre amb presses. Poques vegades tenim ocasió d'aturar-nos un instant i, abans d'empassar-nos sense mastegar el fragment informatiu corresponent, fer una mirada enrere i pensar-hi una mica. Aquests dies, els camarades socialistes que surten a la foto ens han ofert l'ocasió ideal per fer aquesta necessària pausa i digerir com cal les bones notícies.
Ara que ja han passat les eleccions i que no cal continuar defensant falses promeses, el secretari d'estat d'infraestructures s'ha desplaçat a la colònia de "Levante-norte" per comunicar-nos la bona nova: el govern amic, per tal de garantir la nostra seguretat, ens ha fet el favor de posposar l'arribada del TGV a la Sagrera i, de retruc, a Girona i la frontera francesa, fins l'any 2012. Tres anys de retard amb relació al calendari vigent, que al seu torn ja anava acumulant endarreriments. En teoria, l'arribada a la frontera francesa estava prevista per a l'any 2004 (el 2002 a Barcelona). Tot comptat, vuit anys de retard. En fi, ni tan sols paga la pena aprofundir-hi massa, en aquest tema. Una vergonya més que, si a Catalunya, als ajuntaments i la Generalitat, hi governés algú més que una colla de funcionaris-administradors amb carnet de partit, si més no rebria alguna protesta. Però a la Catalunya sovietitzada del Tripartit, no només no hi ha queixes, sinó que rebem els delegats del govern farsant amb encaixades de mans.
Amb aquest nou retrat de misèria nacional es posa de manifest, una vegada més, la diferència entre l'Espanya del PSOE i l'Espanya del PP. L'Espanya del PP ens escanya amb força i, mentre ho fa, ens insulta i ens menysprea. L'Espanya del PSOE ens escanya, potser encara amb més força, i mentre ho fa ens diu que no patim, que ho fan pel nostre bé. Espanya, aquest país de l'etern subdesenvolupament conceptual i mental, no en té prou de colonitzar-nos, pel que sembla. A més a més, s'ha de riure de nosaltres.
Ara que ja han passat les eleccions i que no cal continuar defensant falses promeses, el secretari d'estat d'infraestructures s'ha desplaçat a la colònia de "Levante-norte" per comunicar-nos la bona nova: el govern amic, per tal de garantir la nostra seguretat, ens ha fet el favor de posposar l'arribada del TGV a la Sagrera i, de retruc, a Girona i la frontera francesa, fins l'any 2012. Tres anys de retard amb relació al calendari vigent, que al seu torn ja anava acumulant endarreriments. En teoria, l'arribada a la frontera francesa estava prevista per a l'any 2004 (el 2002 a Barcelona). Tot comptat, vuit anys de retard. En fi, ni tan sols paga la pena aprofundir-hi massa, en aquest tema. Una vergonya més que, si a Catalunya, als ajuntaments i la Generalitat, hi governés algú més que una colla de funcionaris-administradors amb carnet de partit, si més no rebria alguna protesta. Però a la Catalunya sovietitzada del Tripartit, no només no hi ha queixes, sinó que rebem els delegats del govern farsant amb encaixades de mans.Amb aquest nou retrat de misèria nacional es posa de manifest, una vegada més, la diferència entre l'Espanya del PSOE i l'Espanya del PP. L'Espanya del PP ens escanya amb força i, mentre ho fa, ens insulta i ens menysprea. L'Espanya del PSOE ens escanya, potser encara amb més força, i mentre ho fa ens diu que no patim, que ho fan pel nostre bé. Espanya, aquest país de l'etern subdesenvolupament conceptual i mental, no en té prou de colonitzar-nos, pel que sembla. A més a més, s'ha de riure de nosaltres.
7 comentaris:
Enlloc, en cap país de l'esfera occidental hi ha aquest nivell de servilisme pusil·lànime i covard que ens domina...
Això del TGV seria la perdició de qualsevol govern i aquí és la gran comèdia que tan alegrement ens empassem.
Una vergonya. Un desastre...
"Espanya, aquest país de l'etern subdesenvolupament conceptual i mental, no en té prou de colonitzar-nos, pel que sembla. A més a més, s'ha de riure de nosaltres". Bravo!!!
Tens molta raó, Odalric. Em preocupa que surtin aquestes notícies i que gairebé passin de llarg, com si fos una extravagància més de la nostra classe política, una cosa més per fer-ne broma al "Polònia". Em sembla molt indicatiu de la salut del nostre país...
Vejam si em podeu ajudar: això del TGV és el a TV3 anomenen AVE? Jo que pensava que l'AVE era aquell tren que fa quinze anys es va fer entre Madrid i Sevilla (línia estratègica i vital a nivell europeu) ;-)
Ben trobat indigenes.
Però de fet AVE és una marca comercial que gestiona el Madrid-Sevilla. Diguem que la marca ha donar el nom a la cosa ... com la marca bamba a les bambes, la marca chiruca a les xiruques.
A Catalunya fèiem servir les sigles TGV que venen de la marca francesa: Train à grande vitesse que a més eren justificables en català: Tren de Gran Velocitat.
El problema és que TGV és una marca registrada de la SNCF que s'en reserva l'ús comercial.
Si busqueu en el fons de la memòria, al principi es salvaven aquests problemes comercials parlant de TAV Tren d'Alta Velocitat.... però la cosa no va quallar i ens endinyen l'AVE que no arriva volant precisament.
Jo encara hi apostaria que l'arribada del TGV encara sofrirà uns quants retards més, a no sé que ens hi posem durs, o bé que es negocïi hàbilment.
No puc ni vull afegir cap informació més a aquesta crònica tan patèticament real. Bé, crec que el que cal és que d'una vegada els catalans ens plantem i diguem "n'estem fins als collons d'aquesta Espanya que fa 3 segles que ens té encadenats de mans i peus. Així que jo proclamo INDEPENDÈNCIA O MORT PER CATALUNYA". Ja ho he dit tot.
Publica un comentari a l'entrada