14/5/07

Escudella o "melting pot"?

Immersos com estem en una campanya electoral d'allò que en diríem "de perfil baix", ben a to amb els nostres governs, costa trobar propostes que convidin a la reflexió. La indigència intel·lectual i moral dels candidats i la seva ferma convicció que l'electorat que els dóna els vots és, directament, imbècil, segurament provocarà una fuga (una altra) de vots cap a l'abstenció. Amb unes xifres de participació indignes per a una democràcia, el més probable és que les pèrdues numèriques de vots quedin camuflades per uns resultats percentuals més o menys estables, la qual cosa consolidarà una mica més l'estafa general en què s'ha convertit la nostra política d'un temps ençà.

I enmig de tot això, tornem a assistir al sainet cíclic amb relació a la immigració. Un tema crucial, segurament el repte més important que ha d'afrontar el país i alhora un material extremadament inflamable. De com gestionem la immigració en dependrà la nostra existència i el nostre futur com a país. En tots els països seriosos, especialment en nacions petites com la nostra, sotmeses a la pressió cultural i lingüística de veïns més potents i, de vegades, agressius, la integració de la immigració és un tema d'estat i és objecte d'un debat madur. Al voltant d'aquest tema s'articulen propostes, més o menys innovadores, més o menys restrictives, que circulen de manera bidireccional: van adreçades tant a la integració dels immigrants a la nova realitat com a la necessitat d'un canvi de mentalitat en la població nativa. D'exemples en aquest sentit en podríem trobar a Finlàndia, el Quebec, Bèlgica, Holanda o Dinamarca. A Catalunya, no és que quedi molta feina per fer, sinó que la marea pseudoesquerranosa que ens assola ha convertit el tema en un tabú. Qualsevol que gosi insinuar la necessitat d'establir mesures de control dels fluxos migratoris, de promoure una major integració en tots els nivells o d'exigir determinats requisits corre el risc seriós de quedar colgat per una allau de desqualificacions i acusacions de racisme per part del poderós i omnipresent lobby pijoprogre.

Les formacions autoanomenades d'esquerres, en canvi, s'han atribuït la facultat d'utilitzar en benefici propi el fenomen de la immigració. Cada cert temps, els eco-no-sé-què reclamen el vot per als immigrants. Saben perfectament que aquesta promesa no té cap possibilitat de prosperar i, si en tingués cap, dirien que amb el poc poder que gestionen no hi poden fer res. Una situació similar, curiosament, al tema del referèndum de l'autodeterminació amb ERC. Sembla que les dues crosses del PSOE tenen comportaments mimètics. En qualsevol cas, utilitzen de manera irresponsable i electoralista un tema extremadament delicat i, a més a més, s'apropien de l'exclusivitat del tema, per la superioritat moral que els confereix el fet de ser, suposadament, d'esquerres.

I enmig d'aquestes batusses estèrils i sense contingut, tot plantejament seriós sobre la immigració va quedant ajornat sine die. Ni planificació, ni control, ni requisits, ni anàlisi... Veus qualificades com la del gran Xavier Roig (enginyer i economista que podeu llegir de tant en tant a l'Avui i a l'e-noticies) ja fa temps que alerten sobre la manca de reflexió en un tema cabdal com aquest. Un dels tòpics que qüestiona sovint és el que parla de la suposada necessitat de tanta mà d'obra immigrant. La seva tesi és que com que a Catalunya la productivitat és molt baixa cal contractar més mà d'obra de la que faria falta en altres països per fer la mateixa feina. Així, les empreses en comptes d'augmentar la productivitat tendeixen a reduir-la, ja que per fer la mateixa feina es contracten més treballadors no qualificats. En resum, si a Catalunya les empreses apliquessin mesures per millorar la productivitat, no seria necessària tanta mà d'obra. Un dels perills és que, per exemple, quan es redueixi el volum de feina en sectors com el de la construcció ens trobem amb una gran quantitat de treballadors sense feina i sense qualificació. En fi, sóc conscient que la meva exposició em delata com a autèntic neci en el camp de l'economia, però amb tot això només pretenc aportar un exemple d'un debat que, per culpa d'un progressisme mal entès i d'un discurs "multiculti" pervers, a Catalunya encara és hora que posem sobre la taula.

Tot el temps que alguns cretins perden acusant a tort i a dret de racista només de sentir la paraula "immigració" el podrien invertir en una reflexió profunda. Una vegada més, però, tenim un problema, i és que estem governats per funcionaris sense ofici i per als quals idees com "visió de futur", "sentit d'estat" o "responsabilitat" no formen part de la seva professió.

20 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, avui he descobert el teu blog. Subscric al 100% el que dius sobre el Tripartit, en Saura, l'esquerra pijo-progre antijueva i filo-islàmica, etc, etc. Un 10!!!
Lluís, de Sabadell (jo, que per desgràcia treballo envoltat de sectaris pijoesquerranosos socialistoides o adoradors del matromoni Ceaucescu català)

Anònim ha dit...

Tu creus que es poden "integrar" l'oli i l'aigua? És molt fàcil titllar a algú de racista, però el problema no és de raça, és de cultura. Jo vull la meva cultura, no m'interesa gens la del veí, excepte per uns quants restaurants exòtics i botigues de drapets per a la gent que els hi agradi. Després hi ha el tema de la reciprocitat. com poden demanar aqui tot allò que neguen en els seus paisos d'origen als que no són de la seva "cultura"?
Felicitats pel blog.

Nahmànides ha dit...

Gràcies pels comentaris, companys. A l'amic Lluís, la veritat és que és dur treballar envoltat de segons qui, també hi tinc experiència. Com a mínim tenim la xarxa per desfogar-nos. Aquí en som uns quants, com tu!

Al company Marcos, la veritat és que és complicat, això de la integració. El problema és que aquí portem 10 anys rebent immigració de manera massiva i no hi ha hagut ni una sola política al respecte. I la irresponsabilitat de les esquerres amb aquest tema ha estat sagnant. Primer, amb els papers per tothom per desgastar els governs del PP i ara demanant el vot pels immigrants quan saben que legalment és impossible. I entremig de tot això, un immens desert. Res, ni una sola mesura més enllà de festes de la diversitat i altres pantomimes. En comptes de fixar-nos en els bons models que hi ha pel món, hem anat a agafar com a model França...

Anònim ha dit...

Per a mi, el més sagnant de la inacció en la política d'immigració durant aquests darrers anys és que, a diferència del que ha passat a França o a Holanda, nosaltres tenim molta informació provinent de l'experiència d'aquests països: sabem quines polítiques hi han tingut èxit, quines no i, sobretot, el risc que es corre si s'espera que el procés d'integració es produeixi sol.

Així doncs, si, com és d'esperar a poc que les coses continuïn així, d'aquí a uns 10 anys comencen a esclatar conflictes greus relacionats amb la immigració, ja sabrem a qui exigir responsabilitats per amagar el cap sota l'ala.

Anònim ha dit...

A més, en el cas català hi ha un factor addicional: per motius sobradament coneguts, no disposem de tots els instruments necessaris per abordar el problema i, per tant, som especialment vulnerables a les conseqüències negatives que pugui generar.

Per tant, la passivitat del Govern és doblement perillosa, si bé va en la línia d'allò en què s'està convertint el progressisme a casa nostra en aquests darrers anys: d'una banda, discursos plens de bones paraules per estimular el sentiment de superioritat moral dels votants i, de l'altra, una incapacitat preocupant per afrontar la realitat quan aquesta exigeix anar més enllà.

Anònim ha dit...

hola, de fet vaig trobar el teu blog en un comentari teu al sostres. Ara m'ha tocat molt els collons el tema aquest dels moros (no ens enganyem, àrabs són els d'aràbia) i la seva intolerància. Qualsevol cosa que diguis i no els hi agradi, ets un racista. Mira el que va passar a dinamarca amb les vinyetes...
per què l'imbècil del pallaso del Leo Bassi no fa mofa dels musulmans? per què al Polònia, en comptes de fer burla sempre del Papa (que a més no té la més mínima gràcia) no ho obren a d'altres religions? Ara resulta que per tal de fomentar la integració i la tolerància haurem de suportar les seves normes i renunciar a la llibertat d'expressió. Quins collons! sí, tinc amics musulmans (Marroc/Pakistan) i em sembla molt bé, però francament, que algú d'aqui es converteixi a l'islam, em sembla que no és estar gaire bé del cap.

Roger T. ha dit...

Per comentar aquest post em remeto a unes paraules que va dir el gran Salvador Cardús. En un programa de la Terribas, va ser convidat junt a un polític d'Iniciativa, crec, per comentar els resultats d'aquell estudi per saber el perquè de l'abstenció electoral. En ell s'analitzaven també els temes que preocupaven els catalans, per ordre d'importància. Aquests temes estaven llistats i ordenats per ordre de preocupació: inseguretat ciutadana, accés a l'habitatge, sanitat, educació i serveis socials, medi ambient, immigració, etc., etc., i en l'últim lloc, hi havia el tema "autogovern de Catalunya". I el comentari del Cardús va ser algo així com: això és molt relatiu, fixem-nos com l'autogovern de Catalunya és el tema al que menys importància se li dona, i en canvi és el que permetria millorar tots els altres.

Bé, en el tema de la immigració, exactament igual. La Generalitat té competències en tot el que es refereix a acolliment i integració d'immigrants, però no en el que es refereix a entrada i residència d'estrangers, competència de l'Estat.

Així mateix, i observant més enllà de la legalitat, una de les estratègies del poder espanyol per acabar amb les reivindicacions de la nació catalana, és minoritzant-la dins el seu propi territori. O sigui, afavorint l'entrada massiva d'immigrants, a poder ser castellanoparlants, clar. O sigui, qui té la clau de l'entrada d'immigrants al nostre país, no té cap interés en regular res, sinó en que n'hi arribin com més, millor. Els partits espanyolistes, PP, PSC i per extensió d'aquest últim ICV, doncs, seguidors de les ordres de "arriba" (Madrid), mai tindran cap interés en regular la immigració, i només estaran disposats a actuar-hi si les coses es desborden. O sigui, per exemple, quan hi hagi una crisi econòmica, part de la immigració es quedi a l'atur i no s'en torni a casa seva, i s'amuntegui en barris, focus de violència i de delinqüència.

Els únics interessats en regular la immigració a Catalunya, i per als quals, a més, el control d'aquesta hauria de ser prioritari, com tu molt bé has dit, són els partits catalanistes. O sigui CiU i ERC. Si aquests partits realment pretenen servir Catalunya, com diuen, ho haurien de demostrar convertint el control de la immigració en un tema prioritari. Primer perquè una immigració massiva pot acabar minoritzant els que ens sentim nacionalment catalans, i segon perquè és una font potencial de problemes socials i de tot ordre.

En definitiva, aconseguir el control de l'entrada i residència d'estrangers a Catalunya ha de ser un tema prioritari pels partits catalanistes. I és una autèntica desgràcia pel nostre país que aquestes competències pertanyin a l'Estat. Sí, efectivament, Nahmánides, la nostra política està molt lluny dels temes que realment ens afecten i ens condicionen l'existència. I CiU, al meu entendre, està fent una oposició erràtica i no gaire encertada. Aquest Madí l'haurien d'haver canviat ja fa temps.

Nahmànides ha dit...

Com bé dius, benvolgut Roger, els que haurien d'apretar més en aquest sentit són els partits nacionals, CiU i ERC. De la resta no n'espero gaire res en aquest sentit, però d'aquests dos en teoria sí. I dic en teoria, perquè ni quan CiU va estar al govern ni ara que hi és ERC s'ha fet massa res, més enllà de bones paraules i de proclamar fins a l'extenuació que cal aconseguir la integració, però com sempre sense concretar res.

És evident que sense tenir els mecanismes d'un estat no podem controlar els fluxos d'immigració, però sí que es podria evitar, per exemple, que Espanya ens enviés contingents d'immigrants si no tinguéssim governs captius com els que hem patit fins ara. Primer, governs de CiU presoners del PP i ara Tripartits venuts voluntàriament a Madrid. Aquí, com sempre, som el ninot de fira amb què tothom s'atreveix.

Ara bé, tot i que no tenim competències sobre l'entrada dels immigrants, sí que es pot fer més i menys quant a l'acollida, la integració i el control, i això és el que es troba a faltar. I, com bé deia l'Asenov, en el nostre cas la cosa té delicte, perquè ja hem vist com els ha anat als nostres veïns del nord la política de "fem veure que no hi són i així no cal que fem res", fins que les banlieues es converteixen en polvorins.

bacus ha dit...

quan és parla d'integració segurament pensarem a la cultura catalana, però PSC, PP i ICV pensaran en la espanyola.


És molt difícil de posar-se d'acord en com integrar si no hi ha acord en quin cultura o costums.

-Una de les coses que hauria de fer l'estat és que els ciutadans no poden tenir més d'una nacionalitat si volen la d'aquí abans haurien de renunciar a l'antiga.
-Després tenir més coherència en els anys per aconseguir-la ja que els americans només necessiten 2 anys i la resta del món 10. Seria bo que fossin 5 anys per tots. En realitat són més ja que es tarda 1 o 2 anys en burocràcia.
-Com fan tots el país inclòs espanya en l'examen que et fan al demanar el passaport és imprescindible que és parli castellà, doncs si la persona està empadronat a Catalunya que se li demanin les 2 llengües oficials.

Segurament ICV es donarà compte que quan els immigrants puguin votar ho faran per partits que estiguin en contra d' importar-ne més ja que si ni ha molts genera rebuig pels legals, il.legals i nacionalitzats sense diferències. I a causa de la seva idea de país com una mena de Onu multi-cul potser acabin creant els seus propis partits per defensar la seva pròpia ètnia no la de la onu de ICV.

Roger T. ha dit...

Benvolgut Nahmànides, sobre el que dius de França, la situació allà és específica i diferent de la d'aquí. El problema dels francesos és que són racistes i els "de sang", propietaris de les empreses, no contracten a àrabs i negres, encara que siguin ja de tercera generació d'immigrants. Sobre el tema vaig fer el post http://magradaparlar.blogspot.com/2007/04/podr-seguir-sent-frana-el-model-destat.html . A Catalunya no existeix aquest racisme tan fort, ni s'ha enganyat als immigrants dient-los que poden ser catalans si adopten la nostra cultura i llengua, i després a l'hora de la veritat no se'ls accepta. Al contrari, aquí quan un estranger fa l'esforç d'aprendre català, i encara més, de voler ser català, se l'accepta com un més amb alegria, en general.

Bacus, tens tota la raó en el que exposes. Salutacions.

Elies ha dit...

Subscric el que comentes.

L'esquerra i per extensió aquest hòlding sectari del tripartit s'han fet grans llençant proclames i consignes impossibles i demagògiques, que al cap del temps abandonen com si no hi haguessin tingut mai res a veure, però que mentres tant els hi serveixen per desqualificar, insultar i vexar des de la seva "superioritat moral" qualsevol que gosa enfrontar-s'hi o qüestionar-les.

Fa un temps anaven plens tots dels "papers per a tothom", i ara que veuen que això és una bogeria i que els provocaria un daltabaix electoral fins i tot entre els seus propis adeptes, doncs ho deixen córrer i fan com si mai haguessin trencat aquest plat.

Ara llencen això de que tothom voti. I ens trobarem amb el mateix d'aquí un temps, però mentres tant ells ja es proclamen moralment superiors i els permet acusar d'incendiari, racista, lepenista, xenòfob... qualsevol que qüestioni aquestes mesures.

Són uns avantatgistes podrits, tenen l'ànima podrida perquè juguen amb la "bondat" de la gent per una banda i amb la seva desesperació per una altra, sabent que tan bon punt aquest discurs no els interessi el canvien i punt.

Anònim ha dit...

De fa uns dies que he descobert nous blogs, com aquest, on algunes veritats comencen a brollar. Felicitats, no és habitual veure espais a la xarxa on es critiqui el políticament correcte i on Israel no sigui sempre l'element satanitzat.

espiadimonis ha dit...

I per què s'han d'integrar? Mentre no m'obliguin a mi a assumir la seva cultura i compleixin les lleis d'aquest país jo ja en tinc prou. Tot el que puc arribar a admetre és que han deixat entrar massa gent, aquest país tan petit no pot absorbir tanta gent, com no la pogué absorbir els anys seixanta, desenganyem-nos.

Odalric ha dit...

El problema no és que ens governen funcionaris sens ofici, si no que no són ni funcionaris molts cops.

Aquesta col·lecció, entre mediocre i oportunista, que ens governa i ens sotmet al pensament únic estic segur que és el grup més tronat i patètic d'Europa Occidental.

Però el que em preocupa realment és que la societat els vota tan tranquil·lament...

Que ens em begut l'enteniment?

Cóm és possible que qui fa anar els tòpics més suats de la suposada esquerra nostrada (odi cap a Israel, odi cap als EEUU, odi cap als empresaris/explotadors, odi cap a allò que puguin etiquetar ells com a "dreta", etc) siguin tan escoltats, creguts i malauradament votats?

Potser pq ningú els planta cara de veritat? Pq ja començo a estar cansat de veure com es fan perdonar els seus "pecats" els que se suposa son l'alternativa, exhibint "socialdemocràcia" i demés estètica mental pijo-progre.

Marc Arza ha dit...

Si no es pot discutir d'immigració en campanya electoral quan toca fer-ho? Els polítics que no es consideren capaços de parlar-ne sense estirabots estan reconeixent la pròpia incapacitat.

La immigració no és dolenta per se, però tampoc bona per se. És la gran qüestió dels propers cinquanta anys. No s'hi val a jugar-hi.

Salut,
Marc Arza
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Oriol de Mollerussa ha dit...

Companys,

Acabo de llegir a l'Avui i a Vilaweb que la jutgessa que s'encarrega de la investigació de la mort del detingut que els Mossos estaven traslladant ha ordenat que la investigació la faci la Guàrdia Civil.

Trobo que això és un acte indigne i molt em temo que fet amb intencionalitat política. Que jo sàpiga mai s'ha donat una ordre semblant. És evident que el missatge subjacent en aquesta actuació és que la policia de Catalunya no és una policia ni seriosa ni professional, en la qual no es pot confiar, i que les coses serioses les han de fer els de la Guàrdia Civil. Comença a semblar molt possible que hi hagi una campanya orquestrada contra els Mossos d'Esquadra, i penso que és el nostre deure com a catalans oposar-nos-hi. I a banda de tot això, la meva experiència personal em diu que els mossos són infinitament més amables, propers, i servicials, i professionals que els guàrdies civils i els policies "nacionals".

Roger T. ha dit...

Oriol, i tant que hi ha una campanya contra els Mossos, i precisament d'això parlo en el meu últim post: http://magradaparlar.blogspot.com/2007/05/sobre-la-campanya-per-desprestigiar-els.html

Anònim ha dit...

Bacus, corres per aquí???
Recordes que em deies que la ciutat estava semigetitzada i hem donaves dades del 2003 on el PSC treia un 31,2% en front del 17% de CiU?
Recordes que et vaig prometre una sorpresa?
Mira, al Barri Gòtic aquest cop:
PSC 29,1%
CiU 21,8%
(confessaré que he hagut de fer trampes, tu parlaves del districte de C.V. i jo només dono les dades del Barri Gòtic, que és el que m'estimo)

CdeCarabassa ha dit...

Afegeixo que globalment a Barcelona PSC ha tret un 29,93% i CiU el 25,41%.
La proporció de sociates al barri gòtic és inferior a la mitjana de Barcelona.

bacus ha dit...

Jo no voto ni CiU ni PSC, directament vaig votar BxA pq n'estic fins els collons de tots, però segons les rentes de les persones acostumen a votar a uns partits o uns altres.


Això en un país normal però catalunya te un doble eix que és el dreta/esq (encara que avui sigui quasi imaginari) i el espanyol/català.

Espiadimonis estic d'acord amb tu que hi ha massa gent i concentrada en poc espai.

Enlloc d'importar força bruta ens hauríem de dedicar a inventar robots que fagin la seva feina com fan els japonesos.