1/5/07

El gran circ municipal

D'uns anys ençà, a la Casa de la Vila del Cap i Casal hi tenim instal·lat un circ gestionat per pallassos tragicòmics que, de tant en tant, escenifiquen la broma del pallasso espavilat que llença al pallasso despistat un enorme pastís de nata. El primer assenyala el segon amb el dit i esclafeix a riure. El segon es fa l'ofès, però després d'una estona emmurriat, es neteja la cara i torna a somriure. El públic, content, aplaudeix la funció i es fa un tip de riure.

Doncs bé, el pallasso espavilat i els dos pallassos despistats formen el simpàtic tripartit municipal que porta les regnes de la ciutat de Barcelona. I el públic que en paga les despeses i els riu les gràcies és l'electorat ciutadà, entestat a agrair amb els seus vots la magnífica feina de l'equip de govern. Amb el tema de la cessió del Castell de Montjuïc, Jordi Hereu, aquest gran líder, ha tornat de Madrid amb un vistós pastís que ha pogut estampar davant de tothom als rostres dels seus dos socis. L'únic problema és que, pel que sembla, de tant avall com s'ha hagut de baixar els pantalons davant de ZP ha hagut de tornar sense i tapant-se les vergonyes. Sigui com sigui, tot indica que la funció es prorrogarà durant quatre anys més. A més a més, sembla que la cosa ha tingut tant d'èxit que a les grans ciutats catalanes amenacen amb reproduir el mateix model. Per tant, tripartits a dojo i diversió garantida per a tota la família.

Certament, el panorama per al votant barceloní no és gens engrescador i l'abstenció probablement en dirà bé, perquè l'única disjuntiva que es planteja és entre el Tripartit i en Trias. Segurament el candidat de CiU no és el més adequat, per edat, per imatge o pel que sigui, però no és menys cert que les normes més bàsiques d'higiene democràtica recomanen urgentment un canvi. I és que, més enllà de la molt censurable i lamentable farsa en què viuen instal·lats els titulars de les poltrones municipals, més enllà dels espectacles dantescos que ofereixen dia sí dia també i de l'enfilall inacabable de mentides i promeses incomplertes, sembla evident que a la ciutat li cal un nou lideratge, aire fresc, una nova empenta. I l'única manera que el trio de pallassos pot empènyer la ciutat és per fer-la rodolar encara més per la tartera, muntanya avall.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

Malauradament, quanta raó que téns.

Personalment, no entenc com cap barceloní (i extenc el "barceloní" a tot aquell que, simplement, visqui a Barcelona, deixant de banda si se l'estima o se la sent seva) pot votar algú com l'Hereu. De forma directa o ICndiERCta.

I és que algú que proclama als quatre vents que la integració de Barcelona a Europa ha de passar indispensablement per Madrid, quedaria exclòs, en qualsevol ciutat intel.ligent, de la cursa municipal.

D'un alcalde que supedita, ja d'entrada, la ciutat que pretén governar, què se'n pot esperar?

Sona molt lleig, però per poder ser al cens hauria de ser obligatori passar un petit test de coneixements polítics generals. Res de l'altre món, però si l'electorat conegués què vota, probablement el PSC no tindria ni representació municipal. Mira què et dic.

CdeCarabassa ha dit...

Aquest trio de pallassos ja no fa gràcia, no es pot esplicar tantes vegades la mateixa broma. No es pot explicar en campanya el que faràs per Barcelona quan fa tants anys que governes i no ho fas.
I a sobre, els pallassos d'ERC tenen la barra de dir que CiU pot accedir al govern si posen alcaldes d'ERC!

Odalric ha dit...

Els barcelonins han de caure molt baix per deixar-se administrar per aquesta colla de vividors...

Que una ciutat pugui ser governada per aquest trio calavera és propi de règims populistes cutres.

Que l'Hereu pugui ser alcalde de Barcelona i no ho fos el Roca, diu molt dels barcelonins.....

Crec, tot i això, que el 27 hi haurà sorpresa.

Anònim ha dit...

És que Barcelona és molt gran Odalric. Tenim barris per tots els gustos. Hi ha gent que no vota Convergència per que no saben que existeix. Hi ha gent, nascuda aquí, que no parla català per que ningú n'hi ha parlat mai.
En canvi, també hi ha gent com jo, catalans fins el moll de l'òs, que intenten viure a Barcelona formant un estrat propi que només es creua amb l'altre quan, per força, ha d'entrar en un taxi.
Per això a mi m'agrada Sarrià. Allà, fins i tot els segurates o els escombriaires parlen català. És un altre món.
Per fer-vos una idea, resultats Sarrià 2003 en vots:
PSC-PM 11.519
CIU 27.710
PP 17.002
ERC-AM 7.601
ICV-EA-EPM 6.030
Ui, se m'acava d'acudir una cosa, vaig a traslladar els resultats a Barcelona del 2006 a les municipals. Ho penjo al Cimera, fins ara.....

Anònim ha dit...

Ah, m'oblidava, si encara trobes que hi ha molts votants del PSC a Sarrià no t'extranyi, té una explicació: tots els sectaris amb carnet del PSC-PSOE que tenen càrregs a l'administració, es fan el proletari i van a la mani del 1 de Maig però viuen de collons a Sarrià.

Nahmànides ha dit...

Molt il·lustratius, els resultats de Sarrià, benvolgut Joliu. Realment sí que tens raó amb això que Barcelona és molt gran, però per més gran que sigui, si el tripartit torna a sumar continuaré sense entendre massa res. És que gaire més baix ja no es pot caure, francament.

bacus ha dit...

els vots dels PSC-PM a sarrià seran les chachas i dones de fer feina dels que voten CiU-PP i dels apoltronats del proletariat del PSC.

sembla clar que la ciutat està semi-getitzada.

Ciutat Vella 2003

11.335 PSC-PM
5.464 CiU
4.613 PP
3.890 ERC-AM
4.643 ICV-EPM
1.282 altres

Anònim ha dit...

M'agrada Bacus que ens recordis els resultats de ciutat vella on el PSC duplica CiU, per que em sembla que el dia 27 ens emportarem una sorpresa....
fins després, el 28 ho comentem.

CdeCarabassa ha dit...

Comentaris sobre el castell de Montjuic trobats a Barcelona al dia:
Ja fa uns mesos que l'Ajuntament de Barcelona està dilapidant tota mena de recursos per fer la precampanya electoral amb càrrec als pressupostos municipals: publicitat que no anuncia res, guies inútils i farcides d'errors, propaganda sobre uns materials que després es distribueixen gratuïtament, etc. Tot un seguit d'actuacions que bé mereixerien la intervenció de la fiscalia perquè malbaraten els diners de tots els ciutadans. I ja deixem de banda la quantitat d'inauguracions forçades que s'han reservat per aquestes dates, algunes retardant-ne l'estrena oficial i d'altres simulant una inauguració quan l'obra encara no és acabada.



Però el cas del castell de Montjuic té tots els ingredients del que no faria mai un polític honest. Naturalment, l'anunci es fa ara com un element més de la campanya electoral del partit; però aquest seria un problema menor. S'anuncia el retorn del castell, quan en realitat és una cessió d'ús en la gestió del qual el Ministeri de defensa hi continuarà tenint el seu paper. De fet, s'ha anunciat a bombo i plateret sense que l'acord estigui del tot tancat; se suposa que això es deixa per una segona compareixença publicitària. El decret ministerial suposarà l'anul·lació del projecte de llei que s'estava tramitant al Congrés, i que era el camí més democràtic i definitiu per al retorn del castell a la ciutat. La negociació, si és que en realitat n'hi ha hagut, s'ha fet d'esquenes i menystenint els treballs parlamentaris, les institucions municipals, i fins i tot els seus socis de govern. El partidisme sectari de l'alcalde i del seu partit no té miraments alhora de trair fins i tot els qui fins ara li han donat suport. Aquesta barroera acció de Jordi Hereu dóna la mida de la seva altura moral, de la seva fiabilitat, només disculpable per la reincidència d'uns socis que per no perdre les poltrones pactarien fins i tot amb el diable.



En el tema del castell de Montjuic, doncs, hi ha hagut de tot: oportunisme electoralista, engany a la ciutadania, menyspreu per les institucions, deslleialtat envers els seus socis... Però ens queda encara una darrer punt: l'acord assolit per Jordi Hereu és del tot inacceptable, perquè és absolutament fals que l'alcalde hagi negociat res a Madrid. L'únic que ha fet ha estat ajupir el cap, submís, i acceptar les condicions que ja oferia el Ministre José Bono, i que en el seu moment van ser rebutjades per tothom, fins i tot per bona part del seu partit.



Una actuació desafortunada des de tots els punts de vista, que no hauria emprès ningú amb un mínim d'honestedat i de dignitat personal. Els ciutadans ja saben amb qui se la juguen; i els seus, fins ara, socis de govern també. És aquest el lideratge que volem per a Barcelona?

Nahmànides ha dit...

Realment, el tema del castell no podia haver estat més desafortunat, com bé dius. Suposo que passarà factura, però no m'hi jugaria res...

espiadimonis ha dit...

Però el castell de Montjuic...¿no havia estat cedit a la ciutat pel Franco en temps de l'alcalde Porcioles? Per què el tornen a cedir? Per mera propaganda electoral?

Roger T. ha dit...

Preguem tots junts perquè no es torni a repetir un altre govern socialista a Barcelona. Però em sembla que la cosa està malament. Tanta il.lusió que em faria deixar d'escoltar sempre les mateixes imbecil.litats descerebrades sobre la bellesa del cosmopolitisme i que ens intentin fer engolir amb un tub, com a les oques, coses com la Feria d'Abril. Com si els catalans haguessim d'admirar i rendir pleitesia a aquesta mena de tradicions i tarannà que ni ens va ni ens ve, i no sentir-nos orgullosos de les nostres tradicions i la nostra manera de fer.

Ells tenen les sevillanes, nosaltres tenim els garrotins, ells tenen les castañuelas, doncs nosaltres tenim els trabucs, etc. Que bonic seria que l'Ajuntament de Barcelona propagués l'orgull de ser barceloní, i potenciés la llengua i les tradicions de la ciutat entre els barcelonins i els nouvinguts, i fos conscient de Barcelona com a capital de Catalunya. I have a dream, com deia Martin Luther King. One day...