Al·lahu Akbar, TV3, Beirut

Aquests darrers dies, amb l'enrenou de l'informe Winograd i la inestabilitat política que es respira a Israel, la televisió que paguem tots (que no és el mateix que "de tots") ha considerat convenient explicar-nos la situació des de la imparcial i mai tendenciosa perspectiva de Joan Roura, el mujahidí de Badalona, el jihadista de les ones. L'última perla amb què ens ha obsequiat és una crònica de com Hezbollah ajuda les víctimes dels pèrfids bombardejos israelians al sud del Líban, concedint-los diners per restaurar les cases, ajudant als ferits, proporcionant assistència, etc. Tot plegat ben amanit amb algun testimoni lacrimogen (amb tots els respectes per les víctimes) i fins i tot amb una entrevista amb un capitost de la milícia. Entre les moltes coses que el relat no diu, per exemple, n'hi ha una de tan òbvia com que la guerra la va començar Hezbollah o bé que els missils que van caure sobre Israel són cortesia de la gran democràcia iraniana. I això per no parlar del que suposa equiparar moralment l'Estat d'Israel amb Hezbollah.

Sens dubte, podríem perdre'ns en disquisicions sobre la guerra del Liban, el conflicte Israel-Palestina i altres consideracions geopolítiques i històriques, i segurament no ens posaríem mai d'acord, o potser sí. El cas és que les cròniques pseudoprogres i antisionistes ni tan sols donen l'oportunitat de plantejar un debat sobre el tema, perquè el veredicte ja se sap abans de començar: Israel, culpable; Estats Units, còmplice. En el cas de l'informe Winograd, per exemple, es podria haver aprofitat per comentar que Israel disposa de mecanismes que permeten controlar les accions dels seus líders o bé les importants mobilitzacions públiques, impensables en la majoria de països veïns. Doncs no, com de costum s'ha aprofitat per carregar els neulers contra Israel, per legitimar el terrorisme i per fer d'altaveu de l'antisemitisme i el fanatisme més tronats.

Segurament molts dels que ens trobem per aquests verals ja estem curats d'espants en aquest sentit. Amb les noves tecnologies, Internet o la televisió per satèl·lit no cal mirar TV3 per informar-se, però a casa nostra hi ha una majoria de població per a la qual TV3 és gairebé l'únic referent informatiu. Per tant, el sectarisme sense límits dels delegats de TV3 a Orient Mitjà inocula constantment unes dosis, cada cop més carregades, de propaganda antiisraeliana, antiamericana i antioccidental. En Roura, no obstant, és gat vell i evita amb molta cura utilitzar directament la mentida. Però tan o més repugnant que la mentida és la manipulació amb l'objectiu de satanitzar tot un país i de contribuir, sembla que amb prou èxit, que a Catalunya l'odi a Israel sigui un sentiment més difós fins i tot que la defensa de la causa palestina. L'important, pel que sembla, no és saber què es defensa, sinó tenir clar qui és l'enemic.