26/3/07

El viatge més llarg comença amb una petita passa...

Divendres passat, de Verges estant, mentre gaudia del privilegi de contemplar per darrera vegada el gran Lluís Llach, finalment se’m va acudir una manera de convertir en realitat la idea de fer alguna cosa, per petita que sigui, pel nostre malmès país, submergit d'un temps ençà sota un núvol d’incertesa, desencís, mediocritat i tants adjectius com se us acudeixin.

Amb la paraula i el teclat com a úniques i modestes armes, en aquest espai hi deixaré, i espero que vosaltres també, pensaments que de vegades neixen del cap, d'altres del cor i força sovint també de més avall...

En la mesura que m’ho permetin el temps i els ànims, em proposo de mantenir al dia aquest petit observatori de l’actualitat política catalana, que també té, per què no dir-ho, la immodesta aspiració de convertir-se en punt de trobada de patriotes de tot pelatge i condició.

Sigueu, doncs, benvinguts a aquesta trinxera, aquest racó pensat per a obstinats que, com un servidor, no ens resignem a contemplar com el país se’ns marceix i asseca, amb l’acció intencionada i perversa d’uns i la negligència criminal d’altres.

En record d’un referent que ens deixa, i en homenatge a la seva figura, que segur que tots ja enyorem una mica, comencem a caminar. I, parlant de referents, no voldria tancar aquest post inaugural sense un petit homenatge a un altre racó de la xarxa que, a les dures i a les madures, m’ha animat sempre a continuar la lluita: gràcies de tot cor.

Som aquí,
tossudament alçats,
proclamant el nom, el temps i el lloc
que ens dol i pertany,
si vols amb els punys ben oberts,
si cal amb els punys ben tancats,
per mor que el somni que tenim junts
es faci possible.

6 comentaris:

Odalric ha dit...

Benvingut al món dels blocs :)

Pere Garrigosa ha dit...

benvolgut compatriota, sàpigues que ha estat una gran alegria per al trio cimerenc, retrobar-te al ciberespai. en una cimereta presencial recent ens preguntàvem què s'havia fet d'alguns dels mítics tertulians del nostre blog. i per descomptat el nom de nahmàdines va sortir.

després de donar-hi algunes voltes vam arribar a la conclusió que el desert és mooooolt gran i que en la travessia que ens ha tocat viure als catalanistes en els darrers anys potser les baixes són inevitables. evidentment, a ningú se li pot exigir el grau de tossuderia nacional que a nosaltres ens dóna la gana de defensar contra qui faci falta, tant sí com no...

però vaja! aquí retrobem un altre tossut! i ens fa molt contents, de veritat. t'has aturat en el camí. t'has parat a pensar. has tingut el teu moment de desànim, però has tornat (i amb força!), que és el que compta. aquí i al cimera ens tindràs, com tu dius, a les dures i a les madures. de madures no n'hem viscut gaires, des que van engegar l'invent, i potser per això mateix cada dia ens posem a la batalla amb més ganes.

benretrobat, compatriota!

amunt i crits!

Amic Mestres ha dit...

hosti, nahmànides! no ens ho pots fer més, això! Et donàvem per mort!

suscric al 100% el comentari de l'amic Garrigosa. en aquests moments de zotzobra nacional, el país necessita gent com tu més que mai. perquè no ens tombaran, perquè som tossuts i ens alcem contra la mediocritat que ens governa.

tindràs temptacions d'abandonar novament, perquè el panorama no és gens encoratjador, però... no ho tornis a fer!

salut i endavant!

Nahmànides ha dit...

Gràcies, companys, per les benvingudes i els ànims. D'alguna manera, el fet d'obrir el bloc també m'ajudarà a evitar la temptació d'apartar-me de la primera línia... A veure si d'aquí en surt un bon "feedback" mutu. Amunt i crits, doncs!

Anònim ha dit...

Amic Nahmànides,

ben retrobat. Jo sóc força com tu, desapareixo llargues temporades del comentari al Cimera per dos motius: pel fàstic i la vergonya que fa tot plegat, govern del Tripi-joc i polítics en general, i també perquè altres compatriotes ja expressen potser millor que jo el què penso.

Malgrat tot, vaig seguint el Cimera quan puc, i des d'ara mateix, també seguiré el teu bloc.

Salut i endavant amb el bloc.

CdeCarabassa ha dit...

Ja et tinc a 'favorits'! i aviat et tindré lincat.
Quants més serem...
fins aviat