En aquesta surreal partida de pòquer en què l'amateurisme polític ha volgut convertir la política catalana, avui assistirem a un nou acte al Parlament, un acte en què esperem que tothom estigui a l'alçada.Quan es juga a fer catxes i el teu rival et segueix el joc, conscient que les teves cartes no valen res, una opció assenyada seria plantar-se a temps i admetre l'error, especialment si tenim en compte que en aquesta mà els menjacalçots no juguen amb fitxes de plàstic, sinó amb tot el país sencer. Doncs bé, en una nova demostració de consistència política, ER es disposa a practicar un més dels malabarismes a què ens té acostumats.
D'entrada, CiU no es pot plantar en aquest punt, i espero que no ho faci. Si ER, aquest partit de porters de discoteca de pit inflat, vol tensar la corda, doncs endavant les atxes. En aquest sentit, trobo que fa bè en Mas de remarcar la contradicció flagrant que suposa llançar el repte autodeterminista alhora que formar govern amb la Secta. I és que, a hores d'ara, parlar de contradicció ja és sinònim de fer-ho d'ER. O, per ser més exactes, més que contradiccions podríem parlar de transtorn bipolar, esquizofrènia política o, directament, ineptitud i incompetència. ER es mou entre l'obediència cega a l'amo de Madrid i el "caixa o faixa" independentista. Algú els podria fer notar que, entremig d'aquests dos extrems, hi ha una escala de grisos molt rica i variada que permet treballar dia a dia, governar, avançar en sobirania... Res, tot plegat quatre minúcies.Política de frenopàtic? Dr. Jekyll i Mr. Hyde? Veurem com acaba tot plegat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada