Aquests dies, amb el sainet que el nostre molt d’esquerres i molt sostenible govern ens ha ofert arran de la crisi de l’aigua, hem pogut assistir a una nova mostra del mal que els abanderats de la progressia han fet, i continuen fent, a tota mena de causes, moltes d’elles d’una inqüestionable noblesa i justícia. Un d’aquests moviments va néixer com a reacció a la proposta de transvasament de l’Ebre impulsat pel PP, sota l’aixopluc d’una plataforma que va recollir simpaties i adhesions arreu del territori català. Els criptoestalinistes d’ICV no van trigar a fer d’aquesta reivindicació una de les seves banderes electorals i programàtiques i, per donar una certa cobertura ideològica al tema, es van empescar allò de la nova cultura de l’aigua, una filosofia que estaria molt bé si no fos perquè mai no ens han acabat d’aclarir en què consisteix. I heus ací que, cinc anys de tripartits més tard, ens trobem a les portes d’una crisi de recursos hídrics sense precedents a la història de la Catalunya moderna i tots els brams antitransvasament s’han convertit en lamentables cabrioles dialèctiques i funambulismes discursius que han de servir per justificar un nou cas de realpolitik a la catalana, sota la màxima: “Quan governen les dretes, hi estem en contra, i quan governem nosaltres, fem el mateix”. I per què fan el mateix? Doncs, per exemple, perquè a) durant 23 anys no es va fer res i ara n’estem pagant les conseqüències, b) perquè l’oposició és deslleial i gens constructiva i només pensa a destruir, c) perquè si no ho aprovem nosaltres i hi introduïm millores sostenibles al final ho acabaran aprovant el PSC i CiU (Sociovergència! Vade retro!)...
Al final, tot plegat no fa sinó engreixar una mica més el farcell del desencís de les persones que, després de dedicar energies, passions i temps a lluitar per una causa, i de delegar-ne la defensa política en un partit determinat, contemplen esmaperdudes com aquests càrrecs electes es desentenen sense cap tipus de vergonya i amb maneres poc dissimulades dels seus compromisos i tiren pel dret. El cas d’Iniciativa és segurament el més sagnant (transvasament, okupes, quart cinturó, eix de Bracons...), però no podem oblidar que ERC, per exemple, ha arribat a negligir fins i tot la defensa del progrés nacional català, principal raó de ser ideològica del partit.
Les dues crosses socialistes, l’ecologista i la independentista, han viscut i han crescut a partir del segrest sistemàtic i l’explotació descarnada de tot un seguit de moviments i corrents, de gran implantació territorial i que comparteixen moltes complicitats amb el votant mitjà català: plataformes en defensa del territori, moviments veïnals, activistes ecològics, entitats sobiranistes, organitzacions juvenils i de defensa de tota mena de causes han nodrit de càrrega ideològica i programàtica uns partits que, en justa contrapartida, els han recompensat amb carretades de diners sota la forma de subvencions i ajudes. Un punt, aquest darrer, que ajuda a entendre el silenci còmplice de moltes entitats que fa temps que viuen còmodament instal·lades dormint a l’ombra ben fresqueta i allargada de determinades conselleries i secretaries, transformades amb el temps en simples repartidores de morrions en forma de bitllets.
3 comentaris:
Bentornat Nahmànides! Se't trobava a faltar.
Això de l'aigua, si en fa falta, caldrà anar-la a buscar sense tantes manies. Fa molts anys que més de mig Catalunya viu amb aigua del Ter i mai ha sortit ningú a defensar-lo per més arribi al mar amb un cabal més que inferior al seu mínim ecològic.
El problema ve quan irresponsablement vas fer creure als veïns d'un riu que eren amos d'aquella aigua (recordeu les samarretes del nus). Ara els Lleidetans actuen amb la lliçó apresa i fins i tot el Aragonesos es fan amos del Segre donat que és afluent de l'Ebre encara que ho faci més avall.
El problema ve quan com a colofó de tanta demagògia vas acabar redactant una llei que impedia la distribució de l'aigua de l'Ebre fora de les comarques de la seva conca i la canalització pot arribar fins a Cunit, però no a Cubelles que xucla del Ter per més que no sigui un poble Gironí.
El problema ve quan per mantenir la correcció política ets capaç de muntar una infrastructura de 20 milions d'Euros i a sobre dir que l'any que ve la desmantellaràs. Es pot ser menys ecològic?
El problema ve quan després de mesos taladrant-nos amb la sequera apareix un anunci de l'Ajuntament de Barcelona comunicant que a partir d'aquell dia deixarà de regar els carrers amb aigua de boca. Fins aquell dia encara ho fèien, mentre ens fèien sentir culpables per tenir una aixeta que degota!!! Es pot ser més neci?
Si cal aigua, que la portin d'on més fàcil sigui i menys mal faci. Que allarguin la canalització de Cunit. Al cap i a la fi, l'Ebre és el riu més cabalós que tenim. O no és de tots?
Ben retrobat, Joliu, i gràcies per la fidelitat!
La veritat és que s'ha fet una demagògia infinita amb aquest tema, i ara no saben com fer marxa enrera. Però és clar, com que són d'esquerres...
Collons, sembla que hagin llegit el meu comentari. Ara descarten la 'captació' del Segre i volen allargar el tub de Cunit a Cubelles.
Publica un comentari a l'entrada