3/4/07

¿Quin preu té, la felicitat?

De moment, sembla que volta els 17.400 euros. I és que l'amic Joan, ànima guardiana de la seguretat a casa nostra, encarregarà a una comissió d'experts un estudi per determinar el grau de felicitat dels catalans. "Ets feliç?", podria ser la pregunta. La resposta del líder del soviet suprem català segurament seria afirmativa. Només cal veure la cara de salut que gasta. La mateixa pregunta la podrien formular als pares de la Núria Pòrtulas, per exemple.

Precisament el cas de la Núria Pòrtulas ha tornat a posar de manifest, una vegada més, l'espantosa magnitud de la farsa dita "ecosocialista". Si la política, entesa com a activitat vocacional i com a passió, es podria definir com l'acció de posar el benefici propi al servei d'una causa, els nostres amics progres-comunistes-antisemites-ecomentiders han capgirat la fórmula amb gran èxit, tot posant una causa al servei del seu benefici propi. I sembla que l'invent té tant d'èxit que ERC ha volgut sumar-s'hi. En el cas del PSC, és una equació que ja fa temps que apliquen sense amagar-se'n massa.

Curiosa paradoxa, la d'un matrimoni antisistema que viu precisament, i no gens malament, del sistema que paguem tots. Xalets a mar i muntanya, roba de marca, ulleres de disseny, tot ben posadet al servei de la defensa del comunisme, l'ecologisme, la xerrameca antioccidental i l'antisionisme. El cas d'Iniciativa és un dels exemples més sagnants de l'abisme que pot separar les paraules dels fets en un partit de govern i, tot i així, gràcies a una poderosa maquinària de màrqueting (un dels pocs rastres de modernitat del partit), van consolidant un espai polític engreixat a base de postadolescents desinformats, antisistema de pa sucat amb oli, estalinistes tronats i gent vinguda d'aquí i d'allà i meravellada pel somriure sardònic de l'amic Xoan i els tons verd-vermellosos de les pancartes.

Deia l'altre dia en Francesc Marc Àlvaro, amb la seva habitual lucidesa, que aquest govern que patim és irrompible, com si fos de goma. Per més grosses que les facin, per més pallassades, batusses, mentides i negligències, per més mediocres que hi manin i per més incompetència que demostrin, saben que una part de l'electorat és fixa i que un altre percentatge, que fluctua en funció de la magnitud de la calamitat que presentin com a cap de llista, el poden atraure amb les habituals i ingents inversions publicitàries i amb el control gairebé absolut dels mitjans de comunicació. I si res d'això no funciona, sempre queda el recurs de l'aritmètica: la suma de tres, tot i que no fa un bon govern, és suficient per mantenir la cadira. Només cal veure l'Ajuntament de Barcelona, on personatges, ara esdevinguts ministres, amb serioses limitacions intel·lectuals són capaces de treure majories absolutes i on, probablement, després del 27 de maig hi governarà una mena de conductor de furgonetes (amb tot el respecte per la professió), mentre un soci de govern reparteix cacauets als micos i l'altra té cura dels jardins.

7 comentaris:

PETATS A ULTRANÇA ha dit...

Molt bo! jo ja no ho aguanto més o aconseguim que ERC tingui una patecada electoral ho poden estar 30 anys fent aquest lamentable pacte de govern amb l'espanyolisme disfressat de progres d'esquerres.

Anònim ha dit...

Amic vigilant,
Algú t'ha dit mai que tens un logo una mica desagradable?
No t'ho agafis malament, pensa que és l'única crítica que et faig.

CdeCarabassa ha dit...

Son una parella impressionant aquesta dels Saures.
Saps que el fill gran del Joan es diu Dani? DaniSaura... casi DinoSaura que és el que li devien dir a l'escola. S'ha de ser cruel per fer-li això a un fill.
Ja dèiem l'altre dia pel Cimera que són com iaies burgeses hiperconservadores sense cap problema econòmic que es dediquen a solucionar els problemes de l'altre extrem, a la beneficència amb els nostres quartos.... però si no ets ni pobre ni ric per ells no existeixes.
Magistral, l'article ERQUERRA CONSERVADORA de diumenge passat a l'AVUI d'en Puigpelat. Diu que Catalunya és un país on l'esquerra és aclaparadorament conservadora, que en el fons qui vota ICV són els funcionaris per conservar els seus privilegis...etc.
Jo a Ciutat Vella de Barcelona veig com l'Ajuntament es dedica a defensar el dret del pobres a ser pobres i viure en els seus carrers estrets, humits, entollats, pixats, cagats,... el dret dels pakistanesos a obrir locals sense llicència i obrir sense horaris i vendre xiveques als motxilerus, el dret a portar els nens a l'escola del barri (preferiries portar-los a la pública de Sarrià, com ells, però no tens punts...)ens conserven el dret a rebre visites de tot el món a tota hora,... a la millor ciutat del món.
Quanta misèria.

Nahmànides ha dit...

Sí, company Carabassa, quanta raó... He viscut a Ciutat Vella i sé de què parles. Encara recordo com, fa uns anys, l'Ajuntament es va gastar una milionada indecent per rebaixar dues o tres plantes d'un edifici d'oficines municipal de darrere de la Plaça de Sant Jaume. Així, deien, donaven exemple, perquè l'edifici superava l'alçada permesa (quan es va construir no regia encara la normativa corresponent, suposo). Cada dia hi passava per davant i veia com es gastaven els calers, mentre als carrers del costat (Avinyó, Ample, Pl. George Orwell, etc.) allò era un campi qui pugui de vagabunds, carteristes, bongos, turistes atracats, pixarades, brutícia, pintades i el llarg etcètera que tots coneixem.

Què faríem sense els nostres estimats comunistes a l'ajuntament!

CdeCarabassa ha dit...

La plaça George Orwell (alies plaça del tripi) la van condemnar a ser la merda que és quan la van projectar amb aquells graonets tant idonis per captar tota mena de fauna pòtul-flautista amb llauna a la mà. A l'estiu s'hi quedaven a dormir i es van inventar l'operació 'diana', cada dia a les 6:00 arriba BCNeta amb la manguera.
A la plaça Sant Miquel, sota l'edifici del rebaix de plantes, han comès el mateix error, uns graonets tentadors que atrauen la púrria que es pija sota els pilars de l'Ajuntment, on els regidors aparquen el cotxe oficial.
Quanta misèria

Elies ha dit...

Benvolgut compatriota, gràcies per la visita al meu blog (elies 115). Veig que la xarxa de blogs patriòtics creix, i ho fa amb qualitat i criteri. Cal denunciar l'actual situació i tots aquells que en fan seguidisme desquiciat de consigna i nòmina.

M'afegeixo als teus comentaris sobre la darrera tonteria del lagarto juantxo, també l'he comentat al final del meu darrer post. Visca la terra, mori el mal govern!

Un indígena ha dit...

Felicitats pel blog. T'he enllaçat.