ERC: el crepuscle i la llum

Quan l'actual direcció d'Esquerra (abans ERC) abandoni les poltrones (o en sigui defenestrada), darrere seu hi hauran deixat un partit històric i amb un enorme nombre d'exvotants però totalment buit d'ideologia i de contingut. I és que qualificar d'ideologia les ocurrències pseudomarxistes (com ara la iniciativa del salari universal) i els habituals numerets embolcallant-se amb la bandera per, cinc minuts més tard, córrer a demanar perdó seria probablement massa generós. Tot això deixant de banda el trivial detall que els cervells que configuren el nucli dur de l'actual E i que, talment com caribenys pirates, es van apressar a repartir-se el suculent botí format per conselleries, presidències del parlament i altres cadires, amb prou feines són capaços d'articular un discurs polític que vagi més enllà de quatre consignetes d'esquerra tronada premental i d'una profunda i arrelada rancúnia anticonvergent. Així doncs, amb aquests sòlids pilars, és fàcil suposar que del llegat que deixin a les generacions futures amb prou feines se'n podrà aprofitar el paper com a combustible.

En aquest context, demà dissabte, a la Conferència Nacional, assistirem a un nou acte (potser un dels últims) d'aquesta lenta agonia de la cúpula d'Esquerra, aferrats amb ungles i dents a les seves cadires daurades, que previsiblement no abandonaran fins que la clatellada electoral sigui massa sonada. I això potser no passa fins a les properes eleccions catalanes, ja que la davallada de vots de les properes eleccions del mes de març tornarà a quedar camuflada per l'abstenció i maquillada amb excuses conjunturals (més o menys com el novembre de l'any passat). A molts, el cor ens diu que demà, o potser al Congrés Nacional de 2008, Carretero i els altres membres dels corrents crítics tenen una oportunitat d'or per acabar amb tot aquest despropòsit, però el cap (i altres informacions que ens han arribat) ens fa veure que la direcció actual ha preparat una important tupinada per fer callar els sectors crítics. Segons Reagrupament.cat, s'han posat tota mena de traves als seus membres per acreditar-se, s'han organitzat autocars de militants "addictes" a la direcció i s'han escollit amb molta cura els delegats. En fi, tot plegat fa pensar que està tot controlat. I si la patacada a les eleccions espanyoles del març no és massa sonada, probablement també se'n surtin del Congrés.

I és que, a banda de la indignitat moral i política i del comportament rapinyaire i mercantilista dels caps visibles de l'actual ERC, un dels problemes principals és que, generacionalment, molts d'ells ja estan "amortitzats" des d'un punt de vista polític i aprofiten els seus millors anys per fer un bon calaix i no haver de patir angúnies a les seves velleses. Així, per exemple, Uriel Bertran va decidir saltar del vaixell uns mesos enrere, conscient que, per edat, encara és a temps de jugar algun paper en el futur d'ERC. En canvi, Carod, Huguet, Ridao i fins i tot Puigcercós (tot i la seva relativa joventut), són conscients que fa massa anys que estan a la primera línia de la vida política del país i que de cara a l'electorat han perdut tot el crèdit. Davant d'aquesta perspectiva, han optat per la fugida endavant i per arrambar tot el que puguin.

Sigui com sigui, cal agrair que a ERC encara hi hagi gent disposada a fer-se sentir i a intentar començar a definir les línies mestres del futur, un futur que l'actual direcció, víctima de la ceguesa i l'enfolliment més absoluts, mirarà d'ajornar fins que sigui inevitable. Esperem que per al país no sigui massa tard...