Immersos com estem en una campanya electoral d'allò que en diríem "de perfil baix", ben a to amb els nostres governs, costa trobar propostes que convidin a la reflexió. La indigència intel·lectual i moral dels candidats i la seva ferma convicció que l'electorat que els dóna els vots és, directament, imbècil, segurament provocarà una fuga (una altra) de vots cap a l'abstenció. Amb unes xifres de participació indignes per a una democràcia, el més probable és que les pèrdues numèriques de vots quedin camuflades per uns resultats percentuals més o menys estables, la qual cosa consolidarà una mica més l'estafa general en què s'ha convertit la nostra política d'un temps ençà.
I enmig de tot això, tornem a assistir al sainet cíclic amb relació a la immigració. Un tema crucial, segurament el repte més important que ha d'afrontar el país i alhora un material extremadament inflamable. De com gestionem la immigració en dependrà la nostra existència i el nostre futur com a país. En tots els països seriosos, especialment en nacions petites com la nostra, sotmeses a la pressió cultural i lingüística de veïns més potents i, de vegades, agressius, la integració de la immigració és un tema d'estat i és objecte d'un debat madur. Al voltant d'aquest tema s'articulen propostes, més o menys innovadores, més o menys restrictives, que circulen de manera bidireccional: van adreçades tant a la integració dels immigrants a la nova realitat com a la necessitat d'un canvi de mentalitat en la població nativa. D'exemples en aquest sentit en podríem trobar a Finlàndia, el Quebec, Bèlgica, Holanda o Dinamarca. A Catalunya, no és que quedi molta feina per fer, sinó que la marea pseudoesquerranosa que ens assola ha convertit el tema en un tabú. Qualsevol que gosi insinuar la necessitat d'establir mesures de control dels fluxos migratoris, de promoure una major integració en tots els nivells o d'exigir determinats requisits corre el risc seriós de quedar colgat per una allau de desqualificacions i acusacions de racisme per part del poderós i omnipresent lobby pijoprogre.
Les formacions autoanomenades d'esquerres, en canvi, s'han atribuït la facultat d'utilitzar en benefici propi el fenomen de la immigració. Cada cert temps, els eco-no-sé-què reclamen el vot per als immigrants. Saben perfectament que aquesta promesa no té cap possibilitat de prosperar i, si en tingués cap, dirien que amb el poc poder que gestionen no hi poden fer res. Una situació similar, curiosament, al tema del referèndum de l'autodeterminació amb ERC. Sembla que les dues crosses del PSOE tenen comportaments mimètics. En qualsevol cas, utilitzen de manera irresponsable i electoralista un tema extremadament delicat i, a més a més, s'apropien de l'exclusivitat del tema, per la superioritat moral que els confereix el fet de ser, suposadament, d'esquerres.
I enmig d'aquestes batusses estèrils i sense contingut, tot plantejament seriós sobre la immigració va quedant ajornat sine die. Ni planificació, ni control, ni requisits, ni anàlisi... Veus qualificades com la del gran Xavier Roig (enginyer i economista que podeu llegir de tant en tant a l'Avui i a l'e-noticies) ja fa temps que alerten sobre la manca de reflexió en un tema cabdal com aquest. Un dels tòpics que qüestiona sovint és el que parla de la suposada necessitat de tanta mà d'obra immigrant. La seva tesi és que com que a Catalunya la productivitat és molt baixa cal contractar més mà d'obra de la que faria falta en altres països per fer la mateixa feina. Així, les empreses en comptes d'augmentar la productivitat tendeixen a reduir-la, ja que per fer la mateixa feina es contracten més treballadors no qualificats. En resum, si a Catalunya les empreses apliquessin mesures per millorar la productivitat, no seria necessària tanta mà d'obra. Un dels perills és que, per exemple, quan es redueixi el volum de feina en sectors com el de la construcció ens trobem amb una gran quantitat de treballadors sense feina i sense qualificació. En fi, sóc conscient que la meva exposició em delata com a autèntic neci en el camp de l'economia, però amb tot això només pretenc aportar un exemple d'un debat que, per culpa d'un progressisme mal entès i d'un discurs "multiculti" pervers, a Catalunya encara és hora que posem sobre la taula.
Tot el temps que alguns cretins perden acusant a tort i a dret de racista només de sentir la paraula "immigració" el podrien invertir en una reflexió profunda. Una vegada més, però, tenim un problema, i és que estem governats per funcionaris sense ofici i per als quals idees com "visió de futur", "sentit d'estat" o "responsabilitat" no formen part de la seva professió.