23/8/07

Hibernació estiuenca

Un seguit de circumstàncies fatalment conjuminades, com ara les obligacions laborals, el sopor canicular (tot i aquest estiu relativament benigne) i el desencís nacional han provocat que aquest humil bloc hagi passat força setmanes adormit. Em consta que encara hi ha qui, de tant en tant, treu el nas per aquest raconet per veure si hi ha novetats. A tots aquests "tossuts", només els puc agrair l'esforç i demanar disculpes per aquest sobtat abandonament.

Curiosament, l'estiu ha anat ben carregat de notícies. Llevar-se al matí i sentir paraules com Endesa, Renfe o AENA ha estat aquests darrers mesos sinònim de problemes i d'humiliacions i vexacions per al país. Cada dia, una nova garrotada, una nova bufetada, però sempre amb el mateix agressor. Espanya, els espanyols, el govern espanyol, tot plegat una mateixa cosa, un ens informe i intangible que a voltes adopta la figura "clownesca" del Farsant ZP, d'altres l'efígie rància i casposa d'un Manuel Pizarro i moltes altres el rostre eternament hispànic d'un Zaplana, un Bono o un Acebes qualsevol. Res de nou sota el sol, doncs.

I mentrestant, Catalunya, que un dia fou una ànima rebel, sempre disposada a respondre als atacs de Ponent, sempre a punt per fer-se valer i per fer sentir la seva veu, s'ha convertit avui en un animal ferit, vell, rendit, que entoma els cops tot esperant que cada puntada a l'estòmac sigui, finalment, la darrera, per poder tornar a fer la viu-viu en un país cada dia més desorientat, cada dia una mica menys digne i una mica més envilit. Una mica més espanyol, vaja.

Tanmateix, sempre hi ha espai per a l'esperança. En el fons, hi ha país i hi ha gent amb ganes de treballar i d'empènyer per fer sortir el carro del fangar. D'aquí a uns dies, el que escriu aquestes línies fa el farcellet per marxar a un viatge molt especial, llarg en temps i en distàncies, i del qual espero tornar amb aire fresc als pulmons i idees clares al cap. D'aquí a un mes, aproximadament, greixarem el motor i engegarem les màquines per tornar a aportar petits grans de sorra en aquesta particular travessa del desert.

Entre les moltes i variades reflexions, més o menys virulentes segons el dia, que aquest estiu m'han vingut al cap arran de la nostra petita (o gran) tragèdia nacional, aquesta mena de zona catastròfica en què s'ha convertit casa nostra darrerament, n'hi ha una que trobo que val la pena esmentar abans de marxar. Evidentment, no tot el que passa és culpa de la trepa de corruptes, saltamarges i bandits que ens governen. N'hi ha que sí i n'hi ha que no tant. Ara bé, la humiliació que suposa veure el conseller d'indústria de vacances durant l'apagada de Barcelona, veure un president de la Generalitat que no es digna a comparèixer en roda de premsa per valorar els fets, que prefereix passar les vacances al pueblo abans que dedicar-se a conèixer el país que, teòricament, governa i que tant desconeix... Tota aquesta indignitat indescriptible, aquest pou sense fons de calamitats, era fàcilment evitable si a Catalunya s'hagués format un govern mínimament lògic, mínimament respectuós amb els anhels del país i la seva realitat, mínimament competent i amb una mínima voluntat de lideratge en la construcció nacional. Tot això ve a tomb del fet que a mesura que s'han anat succeint aquests tristos esdeveniments, he anat sentit molts planys al més pur estil italià, en el sentit de considerar-ho tot plegat com fruit dels designis divins. Doncs no. Aquest govern hi és perquè algú va donar el seu vot a ERC, ICV i el PSOE o bé perquè va decidir quedar-se a casa o no votar. A partir d'aquí, tots plegats hem de fer foc nou, sense rancúnies ni retrets: tots els vots són legítims, però no s'hi val a desentendre's de les decisions pròpies quan ens adonem que ens hem equivocat.

Com deia una música molt especial, "Més lluny, heu d'anar més lluny / dels arbres caiguts que ara us empresonen, / i quan els haureu guanyat /tingueu ben present no aturar-vos." Espero que puguem fer junts aquest camí. El mes que ve, amb les primeres llums de la tardor, tornarem a caminar plegats. Us hi esperem.